Historia d'un Besiberri

BESIBERRI NORD 3.014 m.
AGOSTO 2004

Aquest cap de setmana decidim enfilar-nos per les valls d´Aigüestortes per descobrir de nou les seves desafiants muntanyes.Entre dubtes d´última hora i preparatius atrafegats sortim a mitja tarda del Divendres direcció Cavallers. Tres personatges: en Joan, en Salva i jo mateix, decidits a provar d´abraçar la muntanya del Bessiberri Nord, i qui sap, potser algun altre cim si el temps es bò.Carretera i manta, i mai millor dit, ja que només arribats a Alfarràs ja fem la primera paradeta per agafar energies. Dues Volls més tard i entrats en la foscor prosseguim la marxa d´aproximació himalaica cap a la Presa de Cavallers. (...) Oh merda!!! Diu en Salva resignat. La festa major de Pont de Suert ens acaba de sorpendre just quan ja estavem a punt d´arribar. Què hi farem? Doncs visitar-la. Tiradors a manta, ambient de xiringuito Maresmenc barrejat d´envelat de festa major vilatana; estiuejants pixapins entre joves locals i un munt de guinguetes per on discorrer, és la nostra nit, i estem aquí dalt, dalt del Pont.4am, ens enfundem dins els sacs en el parquing plè a vessar d´aventurats excursionistes estivals.7am, comença a ploure. Corredisses. En Joan dins la furgo, jo trec la funda de vivac i en Salva es desvetlla definitivament. Curta, però intensa matinada. El Dissabte ens llevem a una hora raonable. El mal temps descarrega gotellades d´aigua esporàdiques.Sortim cap a quarts d´onze cap al Refugi Ventosa i Clavell. Finalment hem renunciat a pujar avui la desitjada muntanya. En poc més de dues hores hi fem via. Sorpresa! Hi ha en Ferran de Tarragona, un bon company d´anys d´universitat. Ens saludem i posem al dia amb cinc cèntims del devenir de les nostres vides. Han pujat la Punta Alta, que amb els seus 3014m representa una ascenció entretinguda desde el mateix refugi.Encabat entrem dins per retrobar de nou en Roger, el nostre company de cordada premianenca. Abraçades i alegria de veure´l tan content de la feina de guarda que fa els estius al Ventosa.La tarda discorre entre gota d´aigua, ullada de sol i llamps al capvespre. No podem pujar cap cim. Això sí, fem petites incursions a l´entorn del refu per endevinar les muntanyes i les seves siluetes. Jo em deixo perdre per les faldes de les Agulles de Travessany. Són unes imponents dents de roca que s´eleven de cop sobre les immediacions del refugi.Un equip de TV3 està fent un reportatge de l´emblemàtica ruta dels Carros de Foc pel programa "Temps d´aventura". Són gent trempada i també del Maresme.Per la nit tenim dificultats per encabir els nostres cosos enmig de la gentada que ocupa el menjador. Però finalment, el guarda ens troba una racó on deixar-nos caure. Alguns en gràcia però (enmig del cami al wc en Joan acaba sent trepitjat per tots els miccionadors compulsius). El Diumenge toca diana ben d´horeta. Finalment, i després de molt parlar-ho, sortim direcció al Bessiberri Nord (3014m) amb en Salva i en Lorenzo, un company de Madrid que s´apunta a pujar amb nosaltres. En Joan prefereix prendre´s el dia de relax.Baixem a Riumalo on amaguem les motxilles amb els sacs, funda, màrfega,... I així comencem la pujada molt més alleugerits. Pugem la forta pendent del barranc que forma el Riumalo. En unes dues hores arribem a la Bretxa Peyta. Punt d´inflexió de l´ascenció del Bessiberri Nord. És aquí on comencen les dificultats. Ens posem els arnesos i els cascs, ens pengem el material, i cap amunt.Tot pujant ens han atrapat una parella de bascos. L´Angel també s´uneix a la nostra cordada. Ja som quatre:en Salva, en Lorenzo, l´Angel i jo. Comencem la cresta sense dificultats. De cop la cosa es va posant més dreta, però sempre sense gaire pati. Arribem a un dels passos claus: una fisureta-canal d´uns 5 metres de II grau. És escassa de preses però tan tombada que es deixa pujar molt bé. Continuem per la cresta. Flanqueig força aeri però de presa boníssima. I ara sí, el pas clau: un mur petitó de III grau. Ma aquí, peu allà, i cap amunt. No ha calgut encordar-nos en cap pas. Uns metres més ens condueixen al capdemunt d´aquesta muntanya. Hem fet el cim!!!Estem contents d´haver assolit aquesta fita. Per en Salva comença el compte enrera dels tresmils. Per mi, un dels cims del Pirineu més desitjats en molts anys. És el meu millor regal d´aniversari que em podia donar la Pachamama. Demà en faig 25 i estic feliç després d´haver arribat aquí dalt amb aquests tres bons amics.La baixada la fem escortats per una nuvolda que sembla estar apunt de trencar el cel en qualsevol moment. Banyet al Llac Gelat i cap avall.Arribem a la Pleta del Riumalo on ens espera en Joan amb avituallament. Gràcies Joan! Baixem tots junts cap al cotxe. Per sorpresa de tots trobem en Marc amb uns amics que també tornen dels Bessiberris. Ells han crestejat les seves tres puntes. Ens estem xerrant llarga estona al costat de les furgos amb tota l´estesa de material pels voltants. Després baixem a l´apaecament de baix on ens esperen els bascos i en Lorenzo amb un bon vi i formatge de la seva terra.Paradeta a Erill la Vall per fer una cervesa amb en Lorenzo, que ens explica la seva participació com a conferenciant al Forum 2004. La seva feina de catedràtic en sociologia el porta a viatjar ben sovint.La tornada la fem contents d´haver pogut pujar aquesta gran muntanya que és el Bessiberri Nord envoltats de molt bona gent. Llum i energia!!

Aleix Roig a 10 d´Agost del 2004 a Vilassar de Mar